Informaciones, interpretaciones, comentarios y opiniones sobre la actualidad acontecida en la época de la glocalización

25 abril 2006

1=1

S.O.S Racisme (www.sosracisme.org) ha iniciat la campanya 1=1. Reivindiquen que una persona signifiqui un vot a les eleccions. Per això, reclamen que s'otorgui el dret a vot dels ciutadans estrangers. Segons exposa aquesta organització, avui dia un nou per cent dels habitants del país són d'origen forani. Recorden que els inmigrants paguen els mateixos impostos que tots els altres ciutadans i, per tant, creuen que han de tenir els mateixos drets civils i polítics que la resta, entre ells, el dret a vot.

S.O.S Racisme proposa canviar el concepte de ciutadania, ara vinculat a la nacionalitat, i passar a vincular-ho a la residència. Sense dret a vot no hi ha ciutadania, sense ciutadania no hi ha cohesió social, ve a dir l'organització antiracista. Un país no es pot dir democràtic sense sufragi universal, sense donar formes de participació als seus ciutadans.

Actualment, el dret a vot dels extrangers ja és permès, segons S.O.S Racisme, a Suècia (des de fa 31 anys), Dinamarca, des de fa 25 anys, o Gran Bretanya (des de fa 21 anys i només pels ciutadans vinguts de països que havien estat colònia anglesa, que, en tot cas, no són pocs). Per aplicar la mesura a Catalunya i Espanya, caldria fer un seguit de modificacions legals, com un petit retoc en la Constitució (similar al que es va fer fa una dècada), així com decidir a partir de quants anys vivint aquí es pot votar i en quins comicis es podrà fer. Tot i així, S.O.S Racisme porta més de deu anys proposant iniciatives similiars i l'únic partit polític que dóna suport habitual al dret de vot dels estrangers és Iniciativa per Catalunya-Verds, i també Esquerra.

La campanya 1=1 consta de diferents accions, com xerrades, concerts, reunions amb partits polítics, o l'impuls de mocions als ajuntaments. Va ser presentada ahir a l'Espai Lliure de Barcelona.

Per a més informació:

http://www.sosracisme.org/accions/campanya.php

El millor reporter del món, el polac Ryszard Kapuscinsky, i una de les millors plomes del periodisme d'aquí, Bru Rovira, afirmen que el principal repte que tenim com a societat de cara a aquest segle, és com governem en el dia a dia la diversitat cada cop més gran de les nostres societats basant-nos en una igualtat de drets i deures. És a dir, en llenguatge planer, com es resol la integració dels inmigrants. Però, ells parlen, no des d'un punt de vista dels polítics, sinó a nivell diari, de carrer, de relació laboral, etc. Només hi ha dues sortides:

a) tancant-nos cada cop més en nosaltres mateixos, separant la societat en guettos en funció de la procedència on cada grup social mantingui els seus costums d'esquenes o com a oposició als costums de les altres comunitats. El conflicte governaria les relacions entre els membres de les diverses comunitats. La pel·lícula guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula d'enguany aniria en aquesta línia: Crash.

b) relacionant-nos, escoltant-nos, deixant-nos parlar. Vivim en un país la història del qual està plena de relacions entre religions i orígens diferents. L'Espanya medieval era un exemple de relacions entre cristianisme, judaïsme i islam (ho sento, Aznar, ja sé que t'agraden més les creuades) que es va trencar en part per manca de liquiditat econòmica a la cort. Espanya ha estat també un país d'emigrants, després de la Guerra Civil i durant el franquisme, i algunes zones pròsperes han estat territori de trobada, com Catalunya. S'ha de treballar en aquesta línia, sent flexibles i obrint les ments, no quedant-nos tancats. S'ha d'aconseguir la implicació dels nouvinguts, en tots els sentits, en l'escola, en l'esport, en la gastronomia, en el carrer, en el comerç. Els nouvinguts ja estan modificant els seus hàbits alimentaris, perquè els nens demanen el dinar que els hi donen a l'escola, però intenten mantenir productes del seu país. En canvi, els nascuts aquí cada cop proven més plats, postres o fruites procedents d'altres països. És un primer pas, en aquest cas, gastronòmic. Evidentment, també en la política cal avançar, donant drets dels que disposem tots, començant pel dret a vot.

LOCAL: una nau industrial de Polinyà va ser l'escenari ahir pel vespre d'un incendi. La columna de fum es va poder veure des de tota la ciutat de Sabadell i nombrosos curiosos es van apropar als barris de Torre-romeu o Can Roqueta a observar l'origen del foc. No fa gaires setmanes, una altra nau industrial, en aquest cas al polígon Industrial de Can Roqueta a Sabadell, va patir un incendi. Sembla que s'hauria d'augmentar la seguretat amb els materials inflamables a les fàbriques pel bé de treballadors i veïns, també tenint en compte que el calor comença a arribar.