Confondre amb paraules

Una de les definicions que més m'agrada del que hauria de ser el periodisme no surt als llibres i és aquesta: "explicar de forma comprensible allò complex". La tasca periodística sempre implica una certa simplificació dels fets, una adequació del que passa. L'objectiu és que el lector, oient o espectador pugui interpretar el que està passant sense haver de ser catedràtic ni un intel·lectual. El periodisme és, per tant, una feina feta per a la gent normal, del carrer, i ha de poder interpretar-se a la vegada tant per persones molt posades en els temes com per gent que no en sap gaire d'alguna cosa. I en aquest punt té un paper especial l'estil del periodista, el seu lèxic i l'ús de sinònims, de paraules diferents amb un significat igual o molt similar. No s'ha de cansar el lector amb les mateixes frases, que s'han d'anar canviant.

Però val a dir que el món d'avui dia cada cop és més complex i més difícil d'explicar i d'entendre. Com bé diu la publicitat del nou diari gratuit ADN (www.diarioadn.com) "tot està conectat" i el que passa a l'altra punta del món ens afecta de forma més o menys directa. D'igual manera que el que fem nosaltres afecta als altres de forma més o menys clara.

Una notícia sorgida a Bolívia en els últims dies i que afecta de ple una de les principals empreses espanyoles està sent aquests dies objecte de simplificacions/manipulacions burdes. Es parla a la vegada de nacionalitzacions, estatitzacions, colectivitzacions, expropiacions, confiscacions, etc. I després de la por que tenen les grans companyies a Bolívia de perdre beneficis (Repsol n'és el principal exemple espanyol).

El que ha fet el govern bolivià és dictar un decret de nacionalització dels hidrocarburs. I complir una promesa electoral de l'actual president bolivià, Evo Morales, amb la qual va acudir a les urnes.
http://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/01/internacional/1146499606.html

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm), nacionalitzar i estatitzar és el mateix i significa:

Sotmetre a un procés pel qual l'estat passa a gestionar directament una activitat econòmica, social, etc, fins aleshores en mans de la iniciativa privada. http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0058903

Segons el decret de nacionalització, les empreses multinacionals presents a Bolívia tindran 180 dies per renegociar els seus contractes amb el govern o marxar del país. Cal recordar que les empreses han fet grans inversions a Llatinoamèrica però que els seus beneficis no han tornat ni un xic a la població d'aquells països, sinó que han marxat cap a les seus de les grans companyies i cap als seus accionistes. Repsol YPF va fer grans inversions a Sudamèrica durant els governs d'Aznar, així com Telefónica o altres empreses. En res ha millorat la vida dels nacionals d'aquells països.

Bolívia no s'ha quedat amb la propietat d'unes empreses a canvi d'una indemnització, com alguns estan dient, que és el que significa expropiar. Ni ha desposseït ningú de les seves propietats. Les factories de Repsol YPF i de tantes altres empreses continuen sent propietat seva, però el que es pretèn és que els beneficis aconseguits passin a reportar també a les butxaques del país i no només a les butxaques ja bastant plenes dels inversors de Repsol. Segons publica avui La Vanguardia, el president espanyol va afirmar ahir que vol escoltar el govern bolivià per a conèixer "amb detall quin tipus d'ofertes es realitzen a les empreses i aconseguir que tant Bolivia com Repsol puguin obtenir beneficis en l'explotació petrolífera".
(www.lavanguardia.es/web/20060504/51256122909.html)

El diari La Razón (www.larazon.es) diu avui: "El Gobierno tacha de 'problema puntual' la confiscación de Repsol" i "El Gobierno califica de 'problema puntual' las expropiaciones y mantiene las ayudas a Bolivia".

Confiscació de què? Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana confiscar és:

"Atribuir al fisc, en virtut d'un decret, una sentència, etc (béns que eren propietat d'algú)"/"Acaparar (quelcom) prenent-ho als altres".

Que se sàpiga la propietat continua sent privada, però la gestió i, el que interessa, part dels beneficis passaran a ser de l'estat, en funció dels acords a que s'arribi amb les companyies.

A vegades, l'ús de paraules amb significats semblants més que facilitar la comprensió, ho enterboleix tot. Es fa un batiburrillo en alguns casos intencionat, la finalitat del qual és només fer oposició al govern de torn (en aquest cas, que sembli que Zapatero està d'acord o no fa res per impedir que empreses espanyoles siguin confiscades a Bolívia, cosa que no és certa).

Si el periodisme hauria d'explicar de forma comprensible allò complex i el que fa és aprofitar-se de la complexitat per fer política, què en queda d'aquest ofici?