Política, dinars i periodisme

Si hi ha alguna cosa que agrada als periodistes és parlar de periodisme. No sé si passarà amb totes les professions, i al pastisser el que més li agrada és xerrar sobre pastissos, al policia li encanta parlar de delictes, o al conserge li encanta parlar de claus i clauers. El que és un fet és que als periodistes els encanta parlar de periodisme i, a més, i això sí que els diferencia de les altres professions, tenen els mitjans de comunicació per parlar de la seva pròpia professió. Diu el periodista de llarga carrera Lluís Foix en una entrevista a Tribuna Catalana (www.tribunacatalana.org/entrevista.php?identrevista=131):

"Les relacions entre els polítics i els periodistes han de ser molt mesurades. Hi ha una cosa que ara amb el tripartit ja no es fa, però quan hi havia el president Pujol sí. Reunia la flor i nata del periodisme català al dinar de Nadal, i tots allà escoltant discursos. Això no és bo per al país, els periodistes han d'estar en un lloc i el poder polític en un altre".

Si tots ens creièssim això que en diem democràcia, els polítics farien les seves mesures, els periodistes farien alguna cosa més que seguir els discursos dels polítics i els ciutadans no necessitarien escoltar cada dia un míting de quinze segons per televisió. Si ens creièssim la democràcia cadascú faria la seva feina i el ciutadà ciutadà (no el ciutadà aborregat) actuaria en conseqüència a l'hora de votar. Per cert: aquests dinars de la premsa amb els polítics són el pa de cada dia. No només ho feia Pujol, es fa a cada ajuntament, ho fan algunes patronals, ho fan les cambres de comerç,etc. Per descomptat, l'ajuntament de Sabadell també té el seu dinar amb els amics de la premsa local i tots els corresponsals de ràdios i diaris. Evidentment, el discurs de l'alcalde obre portades el dia següent. Com diu Foix, no és bo pel país.

LOCAL: segons publica avui El País (www.elpais.es), Fernando Ujiguilete no va ser l'única persona agredida a Castellar del Vallès dissabte. Un altre noi ha denunciat una agressió, ocorreguda segons sembla abans de la que va patir el ciutadà portugués. Tot i així, el jove que ha denunciat l'agressió no ha necessitat tractament mèdic de cap tipus. Qui pensi que la violència skin és un fenomen aillat s'equivoca. Els anteriors incidents a Castellar, la llarga llista d'agressions a Sabadell, problemes similars a Barberà, Ripollet, Rubí, el fantasma dels aldarulls de Ca'n Anglada a Terrassa, completen un diagnóstic clar: s'haurien de prendre mesures eficaces ja.

GLOBAL: qui pensés que Internet seria un finestra oberta al món sense cap filtre també va errat. En tot cas, és una finestra amb una mosquitera més o menys tupida que deixa passar més o menys llum en funció d'on estigui situada la casa. Però sempre hi ha una mosquitera que no deixa passar tota la llum. Algunes de les grans empreses d'Internet com Yahoo, Google o Microsoft han acordat amb el govern xinès censurar el ciberespai i ometre tota referència a paraules com "democràcia", "drets humans" o "Taiwan". Les empreses tecnològiques, com tantes i tantes empreses convencionals, subordinen els valors i l'ètica al business. El món no canvia tant.