Populisme penitenciari

141 de cada 100.000 ciutadans de Catalunya estan empresonats. La xifra triplica de molt el número d'Islàndia, on només 39 de cada 100.000 habitants estan a la presó. Diu l'especialista en política penitenciària Norman Bishop que "més presos en un país no es tradueix en més seguretat". http://www.lavanguardia.es/web/20060417/51244427804.html
Hi ha un corrent d'opinió que s'aprofita d'un cert populisme per dir de forma subliminal que davant de qualsevol infracció la presó és el camí a seguir, el més útil o el menys dolent. Presó per passar els nivells d'alcoholèmia al volant, presó per descarregar música i cine d'Internet, presó per els nens de catorze, quinze o setze anys que fan algun delit. Pensen, en part, com les autoritats franquistes durant la dictadura per exemple amb la prostitució. Allunyant les prostitutes del carrer i fent menys visible el problema, pensaven que aquest desapareixia.
Diu Bishop que Catalunya i Espanya estan a la meitat de la taula europea en percentatge de població reclusa, però que la xifra creix a tota l'acomplexada i temorosa Europa. De fet, ja hi han casos de problemes i motins a les presons catalanes, a Can Brians, per exemple, o fugues de menors.
Com sempre, els països escandinaus sobresurten de la mitjana per bé. Són els que tenen menys presos. A Finlàndia fa vint anys hi havia 100 reclusos per cada 100.000 persones. Ara s'ha reduit la xifra a la meitat sense que disminueixi la seguretat al carrer.

Què proposa, per tant, aquest especialista?
· Bones polítiques penals.
· Multes quantioses per a faltes i delictes lleus. Dissuadeixen i donen ingressos a l'Estat.
· Si és el primer delicte, suspendre l'ingrés a presó per un contracte on hi ha el compromís de que no hi haurà reincidència. Si es produeix, la pena del primer delicte se sumarà a la del segon.
· Treballs en benefici de la comunitat.
· La implicació de ciutadans voluntaris en la verificació dels treballs i aprenentatges dels presos, que veuran reduïda part de la condemna.
Finalment, una utopia: la responsabilitat social dels mitjans de comuniació. Diu que són culpables de que cada any hi hagin més presos. "Per vendre més diaris, i sobretot, obtenir millors audiències a televisió, insisteixen a mostrar els successos més escabrosos, en alarmar a la gent. Alarmada, la població reclama als seus polítics que actuin contra la criminalitat. I els polítics, per ser votats, amplien modalitats penals i allarguen penes. Conclusió: creix la població reclusa". Que cada violació no serveixi per reobrir el debat sobre les penes als violadors, que cada homicidi comès per un adolescent no serveixi per donar arguments als que volen que els nens de tretze anys puguin estar a la pressó, igual que els adults. En matèria penitenciària, com en tantes d'altres, cal seny, anàlisi, imaginació i valentia per dir i sobretot fer el que no agrada. Només amb populisme no se soluciona.

GLOBAL: el futbol s'ha convertit en un fenomen de naturalesa global. Les audiències de les grans retransmissions esportives aturen l'activitat de ciutats i pobles. Cada gran esdeveniment esportiu és seguit a desenes de països a través del satèl·lit, internet, la televisió per cable, o la televisió per pagament. Això fa que immigrants africans arribin al nostre país amb samarretes del Barça o el Reial Madrid o que ciutadans d'Aràbia Saudí coneguin a la perfecció la plantilla d'un dels grans equips europeus. Avui es produirà un partit d'aquests que és seguit als cinc continents. D'aquí a uns mesos, el mundial de futbol d'Alemanya ho farà encara més evident. Aquest fet fa que l'esport cada vegada sigui més negoci. Però el futbol és també una mostra clara de les grandeses i les misèries del nostre món. La plasticitat de les jugades, el fet de ser un esport d'equip on s'ha de guanyar a través de la cooperació però on també intervé el talent individual, els grans viatges de milers de persones per veure el seu equip a Rússia, Alemanya, Turquia o on calgui, les celebracions, però també la cara més cruenta de la societat: l'egoïsme del catenaccio, l'individualisme d'algunes estrelles, el divisme dels afortunats i la seva prepotència, el racisme als estadis, la violència ultra, la popularització d'elements perillosos per a la salut d'un país a través del futbol (Jesús Gil, Silvio Berlusconi, etc.).

LOCAL: abunden els comentaris intel·lectuals en relació a la societat de la informació, la societat virtual i la creació d'un nou model de societat basat en l'accés massiu a la tecnologia. Doncs bé, el preu de l'ADSL a Espanya és un 32% més car que el de la mitjana de l'Europa Occidental. A l'Estat hi ha més de 4 milions de línies d'ADSL. Tot i el creixement durant els últims anys, el país continua a la cua en penetració d'Internet. A l'estat europeu amb major penetració de la banda ampla, Holanda, és més barat accedir a internet a través d'ADSL o cable que fer-ho a través de la línia telefònica habitual (accés gratuït o tarifa plana). El preu mitjà d'una línia ampla a Holanda és de 17,5 euros al més, a Espanya és de més de 35 euros.