Matar al missatger

El passat dissabte l'alcaldessa de Castellar del Vallès, Montse Gatell (CiU) inaugurava una fira d'art al municipi amb les següents paraules: " aquest és justament i de veritat l'esperit de la vil·la de Castellar, l'esperit col·laboratiu, actiu, viu; aquest és el nostre esperit i no el que hem vist a la premsa últimament". Ay, primer toc d'alerta. Primera crítica encoberta a la premsa. La premsa és dolenta, la premsa tergiversa esperits de ciutat. Minuts més tard, en respostes a qui això signa, Gatell deia: "el nostre municipi ha estat objecte de molts mitjans de comunicació fent-se eco d'un fet malaurat però que no és habitual a Castellar".

A la senyora Gatell, com a tots els gobernants d'aquest i de potser tots els països, els hi encanten els mitjans de comunicació quan segueixen festes i tot és alegria i xarinol·la, quan els hi donen vint segons per explicar què bonica ha quedat tal plaça o per dir que d'aquí a tres anys (que normalment acaben sent més de tres) tot el centre de la vil·la haurà canviat, haurà arribat el tren a tal lloc, s'hauran creat tants llocs de treball o vès a saber quina promesa més.

Ara, quan hi ha algun esdeveniment negatiu, comencen els problemes. Ningú ha dit que la violència skin sigui el pa de cada dia. Però és que, i això és el que no volen entendre, els informatius de televisió i ràdio s'han d'omplir de coses que no són habituals, de coses, com el seu nom indica "noticioses". Llavors ve quan s'emboliquen a la bandera (és igual quina, en aquest cas, la bandera del municipi) per dir que Castellar ha estat objecte de mitjans de comunicació per coses no habituals i, textualment, "que la ciutadania té els ànims baixos". És a dir, que la veritat s'hauria de subordinar a mantenir alts els ànims de la ciutadania, paraula en la que els polítics amaguen els seus desitgos.

Evidentment que les agressions racistes no són el pa de cada dia, però per això quan passa una hi ha un seguiment mediàtic. O prefereix la senyora Gatell la situació cínica d'Iraq, on cada dia moren més de vint persones i ja no surt enlloc perquè la violència està profundament instal·lada i els televidents occidentals cansats de veure morts. O prefereix la senyora Gatell que passi com en els anys en que ETA matava dia sí dia també, quan el terrorisme s'entenia com una fenòmen inevitable i habitual. Prefereix la senyora Gatell que s'amagui la violència skin i que, per tant, hi hagi una pau simulada abans que els mitjans facin un seguiment d'un seguit d'agressions injustificades?

Per cert, la Gatell s'està recolzant en el que anomena "alarma social" per demanar pressó preventiva per A.F, un dels pressumptes agressors del ciutadà guineà (amb una quinzena de detencions prèvies), i així quedar davant dels ciutadans com una política que reacciona. És a dir, per una banda critica els mitjans però per altra se'n aprofita de l'alarma que provoquen per quedar bé políticament (i, evident, electoral).

Acabem ja la tendència de matar al missatger. El problema de Castellar no és que un seguit de televisions, ràdios i periodistes campin per la ciutat. El veritable problema (i en aquest sí que la Gatell tindria més coses a fer) és que un ciutadà guineà ha estat dues setmanes a urgències d'un hospital a causa de la pallissa que li van clavar com a mínim tres persones després d'agredir el mateix dia a un altre noi i un mes després que la conductura d'un autobús no deixès entrar a una dona negra perquè portava el bitllet una mica arrugat.