Assortit de comentaris

LOCAL: Avui és un dia extrany. Se celebra a Sabadell i enlloc més la festivitat de la Mare de Déu de la Salut. Això provoca casos curiosos:

· gent que viu a Sabadell però treballa fora, els fills dels quals avui no van a escola. Els pares no en saben què fer. D'aquí a dues setmanes, algunes ciutats i sobretot Barcelona celebraran la segona Pasqua i aquests pares s'estaran a casa tranquils sense fer res i els fills estaran a classe.
· gent que treballa a Sabadell i que avui no té. Per exemple, els operaris que construeixen el gratacels al costat del Club Natació Sabadell del centre estan vivint un dilluns normal en una ciutat a un ritme ralentit.
· gent que no viu aquí però hi treballen i no saben ni perquè és festa.
· la meitat de bars estan oberts i l'altra meitat tancats. Ningú sap ben bé a què atenir-se.

Els països seriosos planifiquen el calendari de festius i són capaços d'adaptar els dies no laborables als inicis de setmana o finals això com de fer coincidir les diverses festivitats municipals que deixen les ciutats en un estat ni parat ni normal. Perquè no es pot fer coincidir el dia no laborable de la Salut amb el de la segona Pasqua, i així tothom té festa i ho pot gaudir? Perquè no eliminen els ponts que durant l'any cauen a meitat de setmana, que no serveixen per res, i passem el festiu a dilluns o divendres, o dijous i fem festa divendres, i ens en beneficiem tots? Perquè no fem un calendari de festes en el qual el motiu per lliurar no sigui una data religiosa (segona pasqua, divendres sant, sant Esteve, la Puríssima, dia de Nadal, etc.), aprofitant que pertanyem a un estat no confessional?

LOCAL-GLOBAL: les concentracions per un habitatge digne van treure milers de persones als carrers. A Barcelona, la Guàrdia Urbana va afirmar que hi havien unes 1.100 persones a plaça Catalunya. Us asseguro que, després d'estar en unes quantes de manifestacions amb 1.000 persones, ahir hi havien moltes més, digui el que digui la Policia. A El Periódico parlen de dos milers de persones. Una xifra similar va haver-hi a Madrid, i els joves van sortir a totes les capitals espanyoles. Ben és cert que no en les quantitats d'altres mobilitzaciones. A Madrid, va haver-hi problemes al final, però res greu. Reitero la idea expressada ahir sobre la necessitat de repetir amb les mobilitzacions i d'anar donant clapellades periòdiques al poder per veure si reaccionen. Amb una no hi ha prou.

NOTA: els nous formats comunicatius presents a la xarxa, com els portals de notícies, o aquest, un weblog o bitàcora, neixen amb voluntat de crear opinió i de ser una plataforma de debat. També els mitjans tradicionals, com els diaris o les revistes, han buscat sempre la participació dels lectors a través de les cartes al lector o altres formes. Tot i així, són formes de comunicació més unidireccionals, en la qual una empresa es dirigeix als seus lectors i els hi diu de què han de pensar.

En canvi, el discurs creat després de la creació dels blogs és que han democratitzat la comunicació, pel simple fet de què tothom pot ser periodista i parlar del que vulgui en el seu blog. No hi estic gaire d'acord. No tothom pot ser periodista d'igual manera que no tothom pot ser manyà, fuster, policia o fotògraf. En un blog no es poden demanar certes coses que s'haurien d'exigir als periodistes. No es pot exigir una separació entre informació i opinió, no es pot exigir un extens treball de fonts d'informació ni tantes altres coses (diligència, contrastar la informació, simplicitat en els arguments, donar veu a tots els afectats, respecte a l'honor, la imatge i la intimitat, respecte als menors d'edat,...). Si tots aquests aspectes hi són en un blog, fantàstic, però no hi han de ser obligatòriament. Un blog és un quadern d'opinions, vivències, comentaris.

Ara bé, si que considero IMPRESCINDIBLE i la principal raó de ser d'una bitàcora el fet de que crei un cert debat i la participació dels seus (habitualment pocs o poquíssims) seguidors. Fa més d'un mes de la posada en marxa de http://mundoglocal.blogspot.com i en aquests dies he rebut l'esfaraidora xifra d'un sol comentari. Des d'aquí insto a tothom a dir el que vulgui, a participar proposant temes, enquestes, corregint-me, donant la seva opinió del que sigui (si creieu que parlo massa de política, o massa de Sabadell i poc d'aspectes mundials, si això és un pamflet, si voleu més comentaris sobre esport,etc.).

La majoria de blogs que m'he parat a mirar durant aquests dies no passen dels dos o tres dies de vida. Són fruit de les ganes d'una persona a escriure sobre el que sigui durant un dia i després degut a que no té cap tipus de resposta i a que ja ha saciat la seva petita necessitat d'expressar-se ho deixa estar. Us animo a expressar les vostres opinions, que seran contestades, i a crear una xarxa de debat. Això no és una aula magna d'universitat ni un escenari amb un gran públic, sinó que és un raconet conjunt on tots podem ficar diversos comentaris de tot allò que ens envolta. M'agradaria començar a rebre comentaris, per fer més amè tot això.