Un trist final que ho deixa empantanegat tot

El trist final del govern "catalanista i d'esquerres" i l'expulsió d'Esquerra del govern a causa de la seva posició respecte a l'Estatut no és només la sortida de sis consellers del govern. Tal com publiquen avui la majoria de diaris, és possible que surtin més d'un centenar de càrrecs de l'executiu. Això deixa en suspens alguna de les principals polítiques del govern. S'haurà de veure ara quins matissos apliquen els socialistes en aquests aspectes cabdals. Una petita llista de quatre aspectes importantíssims:

1. L'aplicació del Pacte Nacional per l'Educació. La sortida de Marta Cid com a consellera i del seu equip deixa en mans d'altres gestors com s'aplica aquest pacte. La norma recull que els llibres de text siguin gratuits, que els nens estudiin una hora més cada dia, que els obrin des de l'u de setembre fins finals de juliol, etc. El Pacte Nacional per l'Educació ha estat, potser, la principal mesura que ha aconseguit Esquerra. Ara, un canvi de política en aquest sentit podria modificar el seu esperit.

2. La política de comerç. Esquerra ha apostat per un comerç de ciutat i per defensar el petit comerciant, el botiguer. S'ha aprovat una llei que prohibeix construir grans superfícies comercials en petits municipis, s'ha reduit el número d'hores setmanals d'obertura i s'han potenciat els mercats municipals. Segons ha afirmat el fins ahir conseller de Comerç, Josep Huguet, en les files socialistes hi han membres que creuen molt més en els hipermercats i les grans superfícies, cosa que podria canviar la política comercial.

3. Falta un mes per adjudicar les llicències de televisió digital privada en l'àmbit local i comarcal. Aquest procés l'ha encapçalat el professor de periodisme a la UAB Santiago Ramentol i director de Serveis Audiovisuals de la Generalitat, ara cedit. A falta d'un mes, l'expulsió dels republicans pot modificar la concessió d'algunes llicències.

4. La llei de Serveis Socials. Era la llei més important del departament de Benestar i Família. S'havia d'aprovar l'any vinent per donar cobertura assistencial gratuita a totes les persones que no es poden valdre per si mateixes. El govern socialista a Madrid aprovarà la Llei de Dependència, molt similar, però queda l'interrogant de si a Catalunya modificaran el projecte republicà.

LOCAL-GLOBAL: quan el Barça es va classificar per la final de la Champions League es va saber que cada club disposaria de 21.000 entrades per la final. La directiva blaugrana va decidir fer el seguent repartiment.

· 8.000 entrades pels socis, que se sortejarien.
· 6.000 entrades pels socis a través de l'agència de viatges oficials del club, el RACC.
· 3.000 entrades per les penyes.
· Les restants, és a dir, prop de 4.000 entrades, per compromisos publicitaris, jugadors, directiva, etc. Cada jugador té deu entrades gratuites, que poden ser trenta si es paguen vint entrades més cada un. Per la seva banda, cada directiu té també trenta entrades. Ja en aquell moment les crítiques van ser fortes. Es creia excessiu el número d'entrades pels directius.

Les 8.000 entrades que es van sortejar pels socis van ser a través d'un mecanisme criticable, però que no dóna lloc a dubte.

Però les 6.000 entrades del RACC han estat objecte de polèmica des del començament. S'ha obligat a la gent a fer cues de dues nits, s'han bloquejat ordinadors en una oficina mentre en una altra oficina es venien entrades com a xurros, personal del RACC ha demanat el carnet de soci en algunes oficines i en altres no, etc. Les 6.000 entrades es van repartir finalment en menys de dues hores. Això va fer pensar a molts socis que no s'havien posat a la venda totes.

El dia seguent d'adjudicar les entrades del RACC, totes les capçaleres de premsa de Barcelona portaven un comunicat de l'agència en la qual (des)informava que s'havien venut les 6.000 entrades en dues hores, que no en quedaven més i on demanaven disculpes per les molèsties que haguessin pogut causar.

Ara, dues setmanes després d'això, s'ha sabut i la junta directiva del F.C.Barcelona ho ha hagut de reconéixer, que en realitat el RACC no va posar a la venda 6.000 entrades. La directiva del Barça va retirar-ne 1.300 de les 6.000 per més compromisos publicitaris i d'spònsors. És a dir, que només es van vendre 4.700 entrades a través de l'agència oficial del club.

Perquè va dir el RACC que havien venut 6.000 si era mentida? No hi havia prou amb les més de 3.000 entrades inicials per a compromisos? Perquè no es treuen entrades els jugadors i els directius per a compromisos i se la treuen a la gent? I, sobretot, perquè la directiva del Barça ha callat dues setmanes deixant que tothom critiqués al RACC per la seva ineficàcia? Ara s'entèn que no volguessin publicar els noms i número de carnets dels agraciats amb entrada i avió. Només porten dos anys manant al club i ja pensen que un club de 140.000 socis-propietaris (ojo, no una societat anònima) és la seva finca particular.

LOCAL-GLOBAL: El Partit Popular ha tornat a fer història, un cop més. Ahir van aconseguir que per primer cop un diputat fos expulsat del Congrés. Després de ser cridat a l'ordre dues vegades, el diputat Vicente Martínez Pujalte va continuar els seus habituals crits. A la tercera va venir l'expulsió, Pujalte es va negar a marxar i després d'una bona estona de crits i teatre, va marxar aplaudit pels seus companys i fent reverències burlesques al president del Congrès. Quan surten imatges del Parlament de Taiwan o Singapur amb els diputats clavant-se bufetades tots riem molt. Ara, no seria extrany que ells riessin de nosaltres.